La Grama agafa el to i tomba el Lleida
Els colomencs dobleguen el Lleida gràcies a una impecable feina de desgast del rival (1-0)
El central Raúl marca en una pilota morta a l'interior de l'àrea enganyant totalment Eduardo
«El Lleida és un molt bon bloc, però hem aconseguit desgastar-lo mica en mica»
«Suposo que, al tècnic rival, li ha condicionat molt la baixa de Marc Sellarés»
«El partit ha estat anivellat fins al gol. Sabíem que tot es decidiria en una jugada aïllada, com ha passat»
«L'esforç de jugar 3 partits en una setmana ens ha pogut passar factura»
La Grama va aconseguir la segona victòria consecutiva a casa i es nota que cada vegada es troba més a gust, sobretot quan juga com a local. A fora, la història canvia, i està clar que si es vol lluitar per alguna cosa més que la permanència caldrà millorar els resultats a domicili. Ahir, però, el triomf contra el Lleida va ser més que just, especialment si la lectura es fa d'una segona meitat en què els de Santa Coloma van ser molt superiors als lleidatans.
Els primers 45 minuts, en canvi, van ser més aviat equilibrats. El Lleida, sense Sellarés, va conservar un bon ordre defensiu en un primer temps en què gairebé no va haver-hi ocasions. Només Figuerola (34'), amb una volea molt desviada, i Aaron, també amb un xut als núvols, van crear cert perill en una porteria i l'altra.
Després del descans, la cosa es va animar i força. El migcampista de la Grama Alfaro, que va donar una lliçó de perfeccionisme amb el seu exquisit toc de pilota, va propiciar l'ocasió més clara del partit, quan una assistència seva va deixar totalment sol Aaron. A aquest, però, se li va fer la nit a l'hora de rematar la feina (53'). El Lleida va donar la rèplica amb una rematada de cap alta del defensa Galiano (60'), i una centrada molt perillosa de Figuerola que no va trobar rematador (63'). El ritme de partit s'avivava –cosa d'agrair– i en la següent oportunitat la Grama no va perdonar. Una centrada des de la banda dreta va deixar una pilota morta a l'interior de l'àrea dels de la Terra Ferma. El defensa Raúl Rodríguez va tenir tot el temps del món d'aixecar el cap, mirar la posició d'Eduardo i optar per un dels dos cantons de la porteria. El seu xut va enganyar totalment el porter visitant.
L'equip de Toni Rovira va perdonar el 2-0 després d'una gran passada de Pedro a Alfaro. Aquest ho va voler fer tan bonic que va perdre unes mil·lèsimes de segon precioses que van evitar el segon de la Grama. El Lleida, per la seva banda, hauria pogut empatar amb un gran llançament de falta de Miki que va fer volar el porter Miguel Ramos. El colomenc va fer la seva millor aturada des que defensa els pals, evitant l'1-1.
Can Peixauet, territori prohibit per al Lleida
Nou vegades al llarg de la seva història ha visitat el Lleida el camp de la Grama, i en set n'ha sortit amb el capcot i zero punts a la butxaca. No és un camp que li vagi especialment bé a un conjunt, el de la Terra Ferma, acostumat a jugar en un estadi de dimensions més grans i de gespa natural, el Camp d'Esports. L'única vegada que els blaus han guanyat a Santa Coloma va ser la temporada 2007/08 (1-2). En el matx d'ahir, però, cal apuntar que la baixa per lesió del davanter Marc Sellarès va deixar sense molts recursos ofensius l'equip d'Emili Vicente, ja que Xavi Jiménez, un jugador menut format al planter de la Grama, va haver de jugar en la posició de 9 i poca cosa va poder fer davant les torres defensives dels locals. El millor lleidatà, un cop més, va ser el mig Miki.
No hay comentarios:
Publicar un comentario